El dijous vaig estar passant una bona estona al Verdi Park, per partida doble. Per una banda perquè vaig disfrutar en pantalla gran de la pel·lícula Local hero (Bill Forsyth, 1983), programada per l’Eduard de Vicente en el marc de les sessions de “Dijous imprescindibles” al cine Verdi (si no hi heu anat, feu-ho aviat!). I per altra banda perquè hi vaig anar per primera vegada amb la meva filla, la Bruna, que amb 11 anys encara té ganes d’acompanyar-me a aquestes coses… Una de les coses bones dels dijous imprescindibles és que l’Eduard, al acabar la sessió obre micròfon perquè tot el públic puguem dir la nostra sobre la pel·lícula. Amb la meva incontinència habitual, ja vaig dir força coses el dijous, però vaig passar-ho tan be tornant a veure la peli que vull aprofitar per dir-ne alguna cosa més, aprofitant per teixir relacions amb un altre film, en aquest cas, Bienvenido Mr. Marshall (L. García Berlanga, 1953).
Local hero ens porta en plena febre del petroli dels anys 80 a un petit poble pesquer d’Escòcia, que rep la visita d’un “yuppie” de Texas amb la idea de comprar el poble sencer per a arrasar-lo i fer-hi una instal·lació petroliera. Com comentava l’Eduard es tracta d’un exemple del gènere “fish out of water”, en les que es situa un personatge fora del seu context com a element central de la història. A partir d’aquesta premissa podem pensar que ens trobarem davant d’una lliçó ambientalista o un drama rural... Però no es compleixen els pronòstics, Forsyth aposta per coure a foc lent una comèdia suau i tranquil·la on el factor humà és el protagonista (llegiu en aquest sentit la crítica del blog de Roger Ebert que ho explica molt bé
https://www.rogerebert.com/reviews/local-hero-1983 ). Tot i això, el dòlar (o la lliura esterlina o el ruble...) segueix essent el coprotagonista d’aquesta història; Forsyth ens ho recorda amb varis detalls, la pel·lícula comença amb un icònic Porsche Carrera avançant per les autopistes de Texas; en arribar a Escòcia, el pescador canvia el nom de la seva barca pel de “silver dollar”, i a la trobada de la gent del poble a l’esglèsia, el negociador que parla amb la petroliera pren el lloc al mossèn en el púlpit. Tanmateix, comencem a veure que la guerra no sempre acaba amb victòria dels forts. Encara que la platja sigui bombardejada sistemàticament per avions de guerra fent proves de tir i que tant el capitalisme (petroliera) com el comunisme (pescador rus) estiguin enamorats del poble, ell mantindrà la seva personalitat pròpia: entre un vell ermità i una sirena, el protegiran, de tal manera que les ambicions tecnològiques de la segona revolució industrial s’hauran de veure limitades a la testimonial presència d’una vella cabina telefònica londinenca…
A Bienvenido Mr Marshall, Berlanga ens situa en un escenari molt menys idíl·lic... L’ermot castellà de la postguerra més trista i dura. Tanmateix, aquest també és un bon pretext, com en el cas de Forsyth per fer sortir l’essència humana. Davant de l’arribada imminent dels nord americans amb els seus dòlars, tots els habitants del poble somien amb el seu canvi de vida abraçant els diners del pla Marshall: un nou tractor per al pagès, l’alcalde convertit en cowboy o l’hidalgo vingut a menys que vol reconquistar amèrica de nou. En aquest cas no hi ha ecosistema ni paisatge a preservar, i finalment els tractors no acaben plovent del cel. En cap dels dos casos els diners acaben guanyant la batalla, però en el cas escocès, com a mínim el poble dona una lliçó als ianquis. Però ja se sap, Spain is different i els americans, en el cas de Berlanga, passen de llarg…
No hay comentarios:
Publicar un comentario